i Bot | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bot

Sumari de l’article

Ermita de Sant Josep, a Bot
© Fototeca.cat
Municipi de la Terra Alta, situat en un terreny muntanyós accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra dels Pesells.
Població: 
698 h
[2009]
Extensió: 
35 km2

Situació i presentació

El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal. Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal. Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols (inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls), els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres. A tramuntana, el terme és accidentat per la continuació de la serra del Calar, que és coneguda al poble com la serra dsAucalar, la qual limita amb Gandesa i arriba fins a la serra de Botja, que separa el municipi del de Batea. A migdia, el terme és accidentat pels darrers contraforts nord-orientals dels Ports de Tortosa, entre els quals destaquen els puigs de Riuamunts (594 m) i de Solana (570 m) de la serra de la Tosca, al límit amb Horta de Sant Joan, i el Mas de Catxalau, al límit amb Prat de Comte i Horta de Sant Joan. El terme comprèn, a més, una part central, oberta com un ventall, de plans amb elevacions suaus i d’una alçada superior als 240 m que s’assoleixen a migdia del poble, vora el riu de les Canaletes. Aquesta zona més deprimida és envoltada d’elevacions que arriben als 500 m al N, a la serra de Botja, que fa de divisòria entre les aigües que vessen al Matarranya i les que vessen al riu de les Canaletes, i gairebé als 600 m a l’extrem meridional on és la serra de Bot. Només al sector nord-oriental, al límit amb Gandesa, les elevacions són més suaus i menys altes, les aigües de les quals van a parar al riu de la Canaleta juntament amb les de Volendins i totes elles al riu de les Canaletes al SE de la vila, molt a prop del nucli urbà.

El riu de les Canaletes s’escola entre la serra de l’Agulla i la mola d’en Canar, al límit amb Gandesa i Prat de Comte. D’altra banda, la serra de Pesells actua de divisòria de les aigües del riu d’Algars i de les Canaletes, a la conca del qual corresponen els diversos barrancs que solquen el terme. Hi desguassen per l’esquerra el barranc de l’Estret d’en Vidal i el dels Vilassos, entre d’altres, i per la dreta el de Berbís, el de Boscarrons, el de Riuamunts i el de Botarell. De fet, el riu de les Canaletes drena el sector meridional del terme.

En una bona part, els materials que constitueixen el municipi es formaren a l’era cenozoica i s’encavalquen sobre altres materials més antics formats a l’època mesozoica del període juràssic.

Les terres del terme es troben dins el domini de la vegetació potencial de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), encara que predominen els boscos d’alzines i pinedes i el matollar. Cal destacar que al terme, en la part boscada, hi ha una reserva de fauna important on es poden trobar cabres salvatges i, també, senglars, conills, perdius i llebres.

Pel sector meridional del municipi, just al termenal, passa la carretera N-420 de Calaceit a Gandesa, a la qual conflueix una carretera local que prové del poble de Bot, cap administratiu i únic nucli de població del terme. Aquesta darrera carretera també arriba fins a Gandesa i, en sentit contrari, es dirigeix per sengles ramals vers Prat de Comte i Horta de Sant Joan.

Bot és un topònim que segurament és d’origen ibèric. Encara, però, algun pseudoerudit del segle XVIII digué que Bot era un nom derivat de bou, i algú també, d’un bót de vi. Es difícil de creure que hom pugui lligar el nom d’un lloc de més de 2 000 anys d’existència amb noms de la llengua actual d’estris o animals.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (botencs) es remunten al fogatjament del 1358, en el qual s’assignen a Bot 73 focs. No obstant això, en el del 1378 en figuren 33. Cal recordar que a partir de la fi del 1347 una sèrie de pestes arrasaren periòdicament la població del país i és possible que aquesta xifra tan baixa de població respecte de l’anterior sigui producte de la incidència de les epidèmies. El 1553 hi havia 57 focs i el 1718 la població pujà a 259 h. El 1830 s’havia arribat als 813 h i trenta anys després foren registrats 1 193 h. Al començament del segle XX la població continuava creixent i, així, el 1900 el nombre total d’habitants era de 1 412, que pujaren a 1 730 tot just l’any del començament de la guerra civil de 1936-39.

Després la població minvà espectacularment; el 1940 era per sota de la de l’inici del segle i, excepte una revifalla entorn del 1950, la població anirà davallant posteriorment d’una manera progressiva: 1 200 h el 1970 i 1 027 h el 1981. Els recomptes posteriors ja no superaren el miler d’habitants: 906 h el 1991, 808 h l’any 2001 i 783 h el 2005.

Durant tot el segle XIX i els primers anys del XX hi hagué una important dedicació al conreu de cereals. D’altra banda, el vi, l’oli i les ametlles eren els productes de major producció. Vers mitjan segle XIX, es produïa, a més, seda. Madoz ja constatà l’existència de 4 trulls, un molí de farina i 3 d’aiguardent. El 1860 s’esmenten els molins oliers de Freixes i el de Paladella, el molí de la Farina i, també, una teuleria.

L’economia del terme es caracteritza per un clar predomini de les terres de conreu. Modernament, la vinya ocupa més de la meitat de les terres conreades. Segueixen per extensió els ametllers, les oliveres, l’ordi i el conreu de fruiters (presseguers i cirerers). La ramaderia té un paper complementari de les activitats agrícoles i es basa en la cria d’aviram, bestiar porcí i conills. El sector oví, tot i no ser tan important, també és present.

L’activitat industrial és poc significativa al terme. Gran part d’aquesta activitat es centralitza en l’activitat agropecuària i vinícola. El vi que s’elabora a Bot, com a la resta de nuclis de la comarca, és protegit per la Denominació d’Origen Terra Alta. La Cooperativa Agrícola Sant Josep, fundada l’any 1944, centra la major part d’aquesta activitat. Bot és de les poblacions menys industrialitzades de la Terra Alta, si bé un bon nombre de treballadors industrials es desplacen diàriament a Gandesa per a treballar en les diferents indústries del cap comarcal. Antigament, la central nuclear d’Ascó tingué una gran incidència en el poble, ja que bona part dels botencs hi treballà durant força anys. Aquest fet provocà un important canvi socioeconòmic al poble, reflectit en l’edificació o renovació de molts habitatges que es trobaven en estat de semiabandó.

El poble de Bot

El poble de Bot (289 m) és situat a l’esquerra del riu de les Canaletes i a la dreta del riu de la Canaleta, que davalla de Gandesa. S'agrupa en diversos carrers entorn de l’església parroquial de Sant Blai. Aquest edifici d’estil renaixentista data del segle XVII, consta d’una nau i capelles laterals, campanar de torre quadrat i portal d’accés a l’església de mig punt emmarcat per columnes sobre un alt basament i coronat per un frontó triangular amb una fornícula. Del nucli antic, cal destacar el carrer Major, el de l’Hospital, el de Freixes, el d’Horta i la plaça de l’Església. A més, hi ha també la Casa de Paladella, un edifici senyorial que data dels segles XVII i XVIII, i que combina línies gòtiques i clàssiques. Al celler Cal Menescal hi ha un Museu del Vi.

Pel que fa als actes festius del terme, el dia 17 de gener, per Sant Antoni, se celebra la Festa de l’Oli amb un concurs d’allioli i dinar popular. Al mes de febrer, durant els dies 2 i 3, té lloc la festa major d’hivern, en honor als patrons del poble: la Candelera i sant Blai. D’entre les activitats d’aquesta festa destaca la Dansada, ball típic popular. La festa major d’estiu té lloc els dies 14, 15 i 16 d’agost, en honor a la Mare de Déu, i el 10 de juliol, se celebra la festa de Sant Cristòfol, que compta amb la participació de tot el poble.

Altres indrets del terme

El santuari de Sant Josep és situat al sud-est del poble, dalt d’un turonet al peu del riu Canaletes. D’estil barroc i planta de creu llatina, es troba documentat des de mitjan segle XIX. El 19 de març, festivitat de Sant Josep, hom celebra un romiatge al santuari.

Al terme de Bot són abundants les restes de petits poblats, avui pràcticament sense altres vestigis que munts de pedres i trossos de ceràmica. Un dels més significatius és el situat al costat del santuari de Sant Josep, al SW del poble, a llaltra banda del riu de les Canaletes. Hom creu també que a l’indret de la població actual podria haver-hi existit un reducte urbà atesa l’excel·lent situació entre el riu de les Canaletes, el de la Canaleta i les diferents valls que baixen de la serra del Calar i de la dels Pesells. Això li va donar una riquesa natural, sobretot a les terres regades pel riu de les Canaletes, on es produeixen abundants productes de consum diari. Segurament que els assuts i els recs ja foren construïts en temps dels romans i millorats posteriorment pels àrabs.

La història

El lloc de Bot és esmentat el 1153 en la delimitació del terme del castell de Miravet, on es diu que aquest arribava fins a Caseres i fins a Bot (Buzot), que pertanyien al terme d’Horta. Bot pertangué, efectivament, als templers primer i després als hospitalers, per mitjà de la seva comanda d’Horta de Sant Joan, tal com figura en el fogatjament del 1359. El lloc de Bot fou saquejat el 1640 per flamencs i valons mercenaris dels exèrcits castellans de Felip IV, durant la guerra dels Segadors. Aquests mercenaris profanaren i robaren lnesglésia parroquial.

Durant la primera guerra Carlina, Bot fou el lloc on es retiraren les forces carlines que assetjaren Gandesa. Hi acudí el capitost Torner, perseguit pels liberals (1836), i s’hi refugià Cabrera (1837) quan el general liberal Nogueras acudí a socórrer la ciutat assetjada. En la guerra civil de 1936-39, durant la llarga batalla de l’Ebre el poble de Bot no fou ocupat pels republicans, si bé entre el 26 i el 30 d’agost de 1938 el sector del seu terme limítrof amb el de Gandesa estigué en mans d’aquestes tropes.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...