i Francesc Botey i Vallès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Botey i Vallès

història eclesiàstica hist ecl
Sacerdot i activista social.
Barcelona, 26 de novembre de 1931 — Maconí, Querétaro, 14 d’abril de 1996

Ingressà al noviciat dels escolapis el 1946 i fou ordenat sacerdot el 1954. Dedicat a l’ensenyament secundari a Barcelona fins el 1962, el 1963 anà a viure al Camp de la Bota, on es dedicà a tasques solidàries entre els gitanos i en denuncià la marginació i els abusos de què eren objecte, motiu pel qual el Tribunal de Orden Público el condemnà a un any de presó (1968-69). Fundador del Centre Escolapi Pastoral (1963), compaginà la tasca pastoral i docent amb els estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona (1953-55), de filosofia i lletres a la de Santo Tomás de Villanueva de l’Havana (1958-59) i de dret a les de Salamanca i Barcelona (1969-70). El 1971 fou destinat a Mèxic, on fou mestre de novicis i professor fins el 1974, que fou enviat a la zona minera de Maconí, on dedicà la resta de la seva vida a tasques pastorals, assistencials i de promoció social i religiosa. Col·laborà a Serra d’Or i altres revistes, i el seu llibre Els gitanos, una cultura folk a casa nostra (1970) tingué un ressò considerable. Germà del també activista social Jaume Botey 

Data de revisió: 
2018-03-08
Llegir més...