Format dins el positivisme i seguidor de Taine, començà publicant poesia: Edel (1878) i Les aveux (1883). El seu primer èxit fou Essais de psychologie contemporaine (1883-85). Sobresortí tot seguit com a autor de novel·les psicològiques, en plena època naturalista. Però l’anàlisi de base científica de les seves primeres novel·les, com Cruelle énigme (1885), André Cornélis (1886), etc, evolucionà aviat cap a una actitud moralista, de defensa dels valors tradicionals (l’ordre, la família, etc) i de denúncia del positivisme, del materialisme, de la lluita de classes, etc (Le disciple, 1889; Cosmopolis, 1893; L’étape, 1902; L’émigré, 1907; etc). Les seves novel·les, centrades en personatges i en problemes de la burgesia, són ben estructurades i denoten una gran capacitat d’observació, sovint convertides en obres de tesi, de to dogmàtic i didàctic. Des del 1894 fou membre de l’Académie Française.