Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona. Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans. Edità Biographies des troubadours (1950), en col·laboració amb A.H.Schutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral (1970).