De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature (1874) i Études d’historie de la philosophie (1897). Bergson i Blondel foren deixebles seus. A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intel·ligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal.