Canonge magistral de la catedral d’Urgell. Col·laborà en la “Revista de Catalunya” i fundà i dirigí la “Revista Lul·liana” (1901-05). És autor d'El canonge Pau Claris (1894), Institucions de Catalunya (1895), Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude (1896), La filosofia nacional de Catalunya (1902), Les doctrines lul·lianes (1904) i El sistema científico luliano (1908). Desplegà una gran activitat de difusió del pensament lul·lià, que presentà com a “pensament nacional” i que intentà de compaginar amb l’escolasticisme.