Combinà el neoclassicisme amb el naturalisme. L’estil acadèmic definí les seves primeres obres (Gladiador vençut, 1824, i Gladiador vencedor, 1828). Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions (1837), les estàtues de Jaume I i del conseller Joan Fiveller de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1841-44), l’escultura sedent de Balmes al claustre de la Catedral de Vic (1851), etc.