i David Bowie | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

David Bowie

David Bowie

música mús i cinematografia cin
Nom amb què és conegut el músic, cantant de rock i actor anglès David Robert Jones.
Brixton, Londres, 8 de gener de 1947 — Nova York, 11 de gener de 2016

S’inicià de molt jove com a cantant, actor i multiinstrumentista en conjunts i en el teatre musical. A vint anys publicà el seu primer àlbum, amb el títol David Bowie, nom que adoptà des d’aleshores. Malgrat que no fou molt reconegut, el seu segon àlbum (1969) incloïa la cançó Space Oddity, que més endavant aconseguí un gran èxit. Tot i ser acollida de manera diversa, la seva producció musical posterior el situà com un dels cantants, intèrprets i compositors del pop-rock més influents i més personals.

A més dels dos primers títols esmentats, la seva discografia bàsica comprèn The Man Who Sold the World (1970), Hunky Dory (1971), The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (1972), Aladdin Sane (1973), Pin Ups (1973), Diamond Dogs (1974), Young Americans (1975), Station to Station (1976), Low (1977), Heroes (1977), Lodger (1979), Scary Monsters (and Super Creeps) (1980), Let's Dance (1983), Tonight (1984), Never Let Me Down (1987), Black Tie White Noise (1993), The Buddha of Suburbia (1993), Outside (1995), Earthling (1997), 'Hours...' (1999), Heathen (2002), Reality (2003) i The Next Day (2013). Tres dies abans de morir, veié la llum el seu 25è disc, Blackstar.

Tot i els freqüents canvis d’estil, els seus enregistraments i actuacions mostren alguns trets recurrents, com són la inclinació per la temàtica futurista, de ciència-ficció o fantàstica, el recurs a l’ambigüitat sexual i, en general, la gran atenció al vessant escenogràfic, visual i de vestuari dels seus espectacles, així com una gran capacitat d’integrar de manera coherent elements molt dispars: tendències de la moda, corrents marginals, avantguardistes o tecnològics, entre d’altres.

L’any 2004 féu l’última gira i el 2006 deixà d’actuar en directe. En 1976-79 visqué a Berlín i en 1989-91 formà el grup Tin Machine, amb el qual publicà alguns discos. Col·laborà amb altres músics de tendències molt diverses, com ara Iggy Pop, Brian Eno, Robert Fripp, Pat Metheny, Queen o Tina Turner.

Bowie fou, a més, un dels músics de rock amb una projecció més reeixida en el cinema, com ho evidencien les seves nombroses actuacions, sovint en papers protagonistes en pel·lícules com ara The Man Who Fell to Earth (1976), de Nicolas Roeg, Just a Gigolo (1978), de David Hemmings, Christiane F. – Wir Kinder vom Bahnhof Zoo (1981) d’Ulrich Edel, Merry Christmas, Mr. Lawrence (1983), de Nagisa Oshima, The Hunger (1983), de Tony Scott, Labyrinth (1986), de Jim Henson, Absolute Beginners (1986), de Julien Temple, The Last Temptation of Christ (1988), de Martin Scorsese, Gunslinger's Revenge (1998), de Giovanni Veronesi, i The Prestige (2006), de Christopher Nolan. És també autor de les bandes sonores de Christiane F. (1981), d’Ulrich Edel, Cat People (1982), de Paul Schrader, The Falcon and the Snowman (1985), de John Schlesinger, i de The Buddha of Suburbia (1993), de Hanif Kureishi. Féu també algunes incursions en el teatre, de les quals cal esmentar el paper protagonista en The Elephant Man (1981), de Bernard Pomerance, i en la versió televisada de Baal (1981), de Bertolt Brecht.

Rebé, entre altres, el premi Ivor Novello de l’Acadèmia Britànica de Compositors, dos premis Grammy (1986 i 2006, aquest darrer a la trajectòria), dos premis BRIT de la Indústria Fonogràfica Britànica (1982 i 1996) i un premi Webby a la trajectòria (2007) de l’Acadèmia Internacional d’Arts i Ciències Digitals. Fou també inclòs al Rock and Roll Hall of Fame (1996) i el 1999 fou nomenat comanador de l’Orde de les Arts i les Lletres del Govern francès.

Data de revisió: 
2016-01-11
Llegir més...