És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia (778 m), amb costes altes i penya-segats. Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres. Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud. L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars. El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato. Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797. L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia. Annexada el 1941 a la governació italiana de Dalmàcia, a la fi de la Segona Guerra Mundial passà a formar part de Iugoslàvia i, el 1991, de Croàcia.