Els seus films del període de 1943-50 excel·liren per la seva grandesa: Distinto amanecer, Cantaclaro i Rosenda. Després produí melodrames d’origen literari. El 1965, amb Cada voz lleva su angustia, sembla entroncar de nou amb l’indigenisme i amb una preocupació per la societat polifacètica llatinoamericana.