i Lluís Bracons i Sunyer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Bracons i Sunyer

gravat grav
Gravador i lacador.
Manlleu, Osona, 1892 — París, 1961

Les primeres obres que hom li coneix són exlibris. A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior de Bells Oficis. Foren deixebles i continuadors seus Pere Brugués, Ramon Sarsanedas, Valeri Corberó, així com la seva muller, Enriqueta Pascual i Benigani. L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de F. Galí. A finals de la dècada dels vint es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d’una estada a Mallorca, s’establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors. El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Clavé, Dalí o J. Barbarà.

Col·laboració: 
JBrC
Llegir més...