Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes. Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià. El 1572 féu importants observacions d’una supernova. Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven, on, des del 1576, construí l’observatori d’Uranienborg. En aquest important observatori muntà un gran telescopi equatorial amb un cercle de declinació de 2,9 m de diàmetre, així com molts altres aparells que li permeteren de descobrir la desigualtat de l’obliqüitat de l’òrbita lunar. També establí un catàleg de mil estels, molt precís per a l’època. El seu caràcter difícil féu que el 1597 hagués d’abandonar Dinamarca i que, després d’una estada a Hamburg, s’installés a Praga, on, protegit per Rodolf II i ajudat per Kepler, treballà, especialment en la confecció de les taules Rudolfines , fins que morí. S'oposà a les teories copernicanes, i no per raons religioses. Essent essencialment un observador i no un teòric, li fou impossible de no acceptar com a real el moviment aparent dels astres entorn de la Terra. El seu sistema és, però, intermediari entre el de Ptolemeu i el de Copèrnic, en el sentit que fa girar els planetes entorn del Sol, alhora que fa girar aquest al voltant de la Terra. El gran mèrit de Brahe foren les seves nombroses observacions, molt precises i que havien de permetre al seu deixeble Kepler d’enunciar les famoses lleis. La relació entre els treballs d’ambdós té una similitud amb la que hi hagué entre els d’Hiparc i Ptolemeu, observador el primer i teoritzador el segon.
El sistema solar segons Tycho Brahe
© Fototeca.cat
Astrònom danès.