i Robert J. Braidwood | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Robert J. Braidwood

prehistòria prehist i arqueologia arqueol
Prehistoriador i arqueòleg nord-americà.
Detroit, 29 de juliol de 1907 — Chicago, 15 de gener de 2003

Graduat en arquitectura a la Universitat de Michigan (1933), estudià també arqueologia, i aquest any fou contractat pel fundador i director de l’Oriental Institute of Chicago, James Henry Breasted. S'especialitzà en les fases preneolítica i neolítica del Pròxim Orient, on excavà, entre d’altres, a la vall de l’Amuq (N de Síria) i, sobretot, a l’important poblat de Jarmo (Kurdistan iranià), i posteriorment a Cayönü (Turquia). És l’autor de la teoria de les zones nuclears per a explicar l’aparició i el desenvolupament de l’economia de producció (agricultura i ramaderia). El tret més innovador de la seva metodologia fou la utilització de restes d’objectes de la vida quotidiana per a la investigació del passat, cosa que el portà a obrir l’arquelogia a la interdisciplinarietat i li donà un acusat caràcter científic. Fou l’introductor de la datació per radiocarboni. Féu la major part de les seves contribucions amb la seva muller Linda Braidwood (Grand Rapids, Michigan 1909- Chicago 2003), també arqueòloga i de cognom de soltera Schreiber, amb qui es casà el 1937. De la seva abundant bibliografia hom pot destacar: The Near East and the Foundations for Civilisation (1952), Curses to Urban life (1962), en col·laboració amb G.R. Willey, i The Cultures bases in the Domestication of Plants and Animals (1971).

Llegir més...