Vittore Branca

(Savona, Ligúria, 9 de juliol de 1913 — Venècia, 28 de maig de 2004)

Crític i filòleg italià.

Alumne d’A. Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M. Barbi i M. Casella. Fou professor a la Universitat de Pàdua (1953-2004), vicepresident (1972-95) i president (1995-95) de la Fundació Giorgio Cini de Venècia i rector de la Universitat de Bèrgam (1968-72).

Treballà sobre diferents períodes i autors italians, però excel·lí sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i, especialment, del Decameró (un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar). Cal destacar les obres Boccaccio medievale (1956) i Tradizione delle opere di G. Boccaccio (1958). Fundà (1963) i dirigí la revista Studi boccaccheschi.