i Vittore Branca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vittore Branca

filologia filol i literatura lit
Crític i filòleg italià.
Savona, Ligúria, 1943

Alumne d’A. Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M. Barbi i M. Casella. Professor a la Universitat de Pàdua i director de la Fundació Giorgio Cini de Venècia. Ha treballat sobre diferents períodes i autors italians, però excel·leix sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i especialment del Decameró (un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar). Cal destacar Boccaccio medievale (1956) i Tradizione delle opere di G. Boccaccio (1958). Fundà (1963) i dirigeix la revista “Studi boccaccheschi”.

Col·laboració: 
HPF
Llegir més...