Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novel·les A farsa (1903), Os pobres (1906), Humus (1917), O pobre de pedir (1931), etc. Escriví també teatre d’avantguarda: Teatro (1923). Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme.