Format sota la influència de Sainte-Beuve, Taine, Stuart Mill i Renan, des de la publicació de Hovedstrømninger i det nittende Aarhundredes Literatur (‘Els grans corrents de la literatura europea al s XIX’, 1871), esdevingué capdavanter de l’oposició al Romanticisme i, influït per Nietzsche, desenvolupà les teories del radicalisme aristocràtic i el culte a l’heroi. Autor de nombroses obres de crítica, cal destacar les biografies Shakespeare (1895-96), Heine (1897), Ibsen (1909), Goethe (1915), etc.