i Josias Braun-Blanquet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josias Braun-Blanquet

geobotànica geobot
Geobotànic suís, fundador de l’escola anomenada sigmatista o de Zuric-Montpeller.
Coira, Grisons, 1884 — Montpeller, 1980

Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte. Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època (Eduard A. Rübel, John Briquet, etc). Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa. Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals (1915), obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques. El mateix any 1915 prengué per muller una companya d’estudis, Gabrielle Blanquet, i des d’aleshores juxtaposà al seu cognom el de la seva muller. Després d’uns quants anys de docència i de recerques a Zuric, el 1926 s’establí definitivament a Montpeller, on el 1930 fundà la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine (SIGMA), que esdevingué de seguida un dels centres mundials capdavanters en l’estudi de la vegetació. El 1950 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Hom li deu l’elaboració d’un mètode d’estudi de les comunitats vegetals —actualment clàssic i aplicat en una gran part del món— i el bastiment d’una àmplia síntesi de la vegetació europea i mediterrània. Partint dels Alps i del Baix Llenguadoc, que foren els seus centres principals d’activitat, estengué el seu camp de treball a l’ample espai que s’estén d’Escandinàvia al Sàhara i de Polònia a Irlanda i a Portugal. És autor, entre d’altres obres, de Pflanzensoziologie (1928), tractat teòric fonamental; l'Excursion de la SIGMA en Catalogne (amb Pius Font i Quer i altres col·laboradors, Barcelona 1935-36), on establí les bases de la geobotànica catalana; La végétation alpine des Pyrénées orientales (Barcelona, 1948), obra cabdal per al coneixement de la vegetació del Pirineu català; Les groupements végétaux de la France méditerranéenne (amb diversos col·laboradors; Montpeller, 1952); i Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme (en col·laboració amb Oriol de Bolòs; Saragossa, 1957). El 1978 li fou atorgat el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans, per la seva tasca de recerca amb relació a la flora i la vegetació catalanes i per la seva influència decisiva sobre els botànics catalans contemporanis.

Col·laboració: 
MGa / OBC / R
Llegir més...