Afiliat al partit moderat, el 1837 fou diputat i el 1847 ministre de gràcia i justícia. Participà en molts dels governs Narváez, i des del ministeri de finances intentà d’anivellar el pressupost i de posar ordre en el deute públic. Negocià el concordat del 1853 amb la Santa Seu. Intentà d’imposar una nova constitució de signe ultraconservador, fet que motivà la seva sortida del govern.