Situada a la riba dreta del Congo, vora el llac Stanley-Pool, s’estén sobre una sèrie de terrasses escalonades, al centre de les quals hi ha els barris administratius i residencials. La ciutat ha crescut per aglutinació, i als seus extrems han estat creades una sèrie de localitats (Poto-Poto, Bacongo i Moukondji-Ngouaka), nuclis formats per carrers en quadrícula i habitats en gran part pels nous immigrants de la resta del país (peons, petits comerciants i menestrals). La principal funció urbana de Brazzaville és l’administrativa. També és centre comercial i industrial, amb un port sobre el Congo, navegable aigua amunt de la ciutat; el ferrocarril uneix Brazzaville amb Pointe-Noire, el seu port a l’Atlàntic. Les indústries principals són l’alimentària, la tèxtil, la del cuir, la de la fusta, les fàbriques de materials de construcció i els tallers ferroviaris. Hi ha drassanes per a la construcció de vaixells per a la navegació fluvial i té aeroport internacional. És el centre religiós (arquebisbat), cultural i docent del país: Université Marien-Ngouabi, creada el 1961.
Fundada com a simple factoria el 1880 per l’explorador francès d’origen italià Pierre Savorgnan de Brazza (Castelgandolfo, Laci 1852 — Dakar 1905) sobre la població anterior de Ntamo, des del 1898 fou la capital de l’Àfrica Equatorial Francesa. El 1940, un aixecament preparat pel metge Sicé convertí la ciutat en capital de la França lliure del general De Gaulle. El 1958 esdevingué la capital de la República Autònoma del Congo, i el 15 d’agost de 1960, la capital de la República del Congo (República Popular del Congo en 1970-91).