i Bremen | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Bremen

Alemanya
Capital del land homònim, a Alemanya.
Població: 
547.685 h
[2010]

Situada vora el riu Weser, és emplaçada en una regió baixa i poc fèrtil, on hom ha construït dics per tal d’evitar inundacions del riu. El creixement ha estat considerable (de 186 000 h [1900] a 384 678 h [1938]), bé que el nombre d’habitants minva en el nucli central de la ciutat, que es converteix així en un barri comercial i de negocis. El port és molt important pel volum del seu tràfic. El Weser permet l’entrada de grans vaixells i converteix la ciutat en dipòsit de productes ultramarins (cotó, llana, tabac, arròs, fusta, minerals). És un important nucli industrial (indústries químiques, tèxtils, automobilístiques, drassanes, refinatge de petroli) i un nus de comunicacions aèries i terrestres. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Universität Bremen, fundada el 1971. El cor de la ciutat antiga és el Marktplatz (‘plaça del mercat’), nucli arquitectònic format per la casa de la ciutat (Rathaus), d’estil gòtic i renaixentista (1409), davant la qual s’aixeca l’escultura de Rotllà (1404); la catedral, romànica, amb una primera etapa entre 1044-1101 —de la qual a penes hi ha restes—, continuada entre els segles XIII i XIV; l’església de Santa Maria (segle XII-XV) i casa de la corporació dels negociants (1537-94). A més, hi ha l’església de Sant Martí (segle XIII-XV) i la de Sant Joan (segle XIV), i la Corporació dels Menestrals (segle XVII). La Kunsthalle acull un conjunt summament interessant de pintura de l’escola alemanya dels segles XVI al XX.

Les primeres notícies de Bremen daten del segle VIII, que Carlemany la convertí en seu d’un bisbat. Quan Hamburg fou destruïda pels vikings (845), Bremen la substituí com a arquebisbat i centre d’evangelització dels països nòrdics. Sota el govern dels prínceps arquebisbes, la ciutat cresqué ràpidament i es convertí en un centre comercial. A la fi del segle XIII s’independitzà del domini eclesiàstic, i la burgesia governà la ciutat, que s’adherí a la lliga hanseàtica i en fou un dels ports més actius. El 1522 s’uní a la Reforma Protestant. Durant la guerra dels Trenta Anys passà a Suècia (fet que fou ratificat per la pau de Westfàlia) i restà sota el domini suec fins el 1719, que passà a Hannover. El 1741 Bremen recobrà els seus drets, i també el rang de ciutat imperial lliure que havia obtingut el 1646. Presa per les tropes napoleòniques (1806), fou convertida en capital del departament francès de Bouches-du-Weser fins el 1813. Pel congrés de Viena (1815) recobrà la independència. Durant el segle XIX el comerç marítim de Bremen es desenvolupà, sobretot des de la fundació de l’avantport de Bremerhaven, i es convertí en el principal centre d’emigració europea i del comerç amb ultramar. El 1866 passà a formar part de la confederació de l’Alemanya del Nord, i el 1871, de l’imperi Alemany. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou molt bombardejada, i en acabar-se constituí un enclavament portuari de la zona nord-americana d’ocupació. A partir del 1949 Bremen formà part de la RF d’Alemanya.

Col·laboració: 
RAs / JoD / CEA
Llegir més...