El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat. Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes (Vallespir), on passà vuit anys. Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat. És autor d’un poema heroic de 1.667 versos sobre la muntanya de Montserrat (Saxia), a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927. Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com Apollo deificus uel nouem musae, on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants.