i Brescia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Brescia

Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
Població: 
193.879 h
[est. 2011]

És un centre agrícola (fruita, vinya, horta) i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial (fàbriques d’armes) i amb indústria moderna (metal·lúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics) i un nus de comunicacions. Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda (ss XI-XII), el Broletto (ss XII-XIII), les esglésies de Sant Francesc (s XIII), Sant Joan Evangelista (s XV) i Santa Maria dels Miracles (s XVI) i la catedral nova (des del 1604). Dels civils cal esmentar la Loggia (casa de la ciutat), iniciada el 1492, i la característica torre del rellotge. És interessant el Museo de l’Età Cristiana per les seves peces paleocristianes. Fundada pels celtes cenomans amb el nom de Brixia, fou conquerida pels romans el 225 aC. Saquejada per Àtila (452), esdevingué després (ss VI-VIII) la seu d’un ducat longobard. Ciutat lliure del s XI al XIII, lluità contra les pretensions dels emperadors alemanys. Al començament del s XIV estigué dominada pels Scala, els Malatesta i els Visconti; aquests darrers la cediren a Venècia (1426), que la posseí fins el 1797. Durant tot el període de domini venecià fou una de les ciutats més riques i més pròsperes de la Llombardia. Conquerida pels francesos (1797), forma part de la República Cisalpina fins el 1815, que, juntament amb la resta de la Llombardia, fou cedida a Àustria, com a part del regne lombardovenecià. El 1848 es revoltà contra els austríacs, però l’any següent tropes del general Haynau reprimiren severament la insurrecció, i Brescia fou sotmesa de nou al domini austríac fins el 1860, que passà a formar part del regne d’Itàlia.

Col·laboració: 
ATR / JoD / CEA
Llegir més...