Exercí a Tours i a París i fou un dels clínics més importants de l’època. Entre els seus treballs són fonamentals la descripció que féu de l’angina diftèrica (1826) i de la primera traqueotomia per crup diftèric (1825), i la individualització de la febre tifoide, separant-la de les altres febres intestinals (1829). Fou un precursor de la bacteriologia moderna amb la seva teoria de l’especifitat de les malalties infeccioses (1855).