Participà en la conjura contra Georges de La Trémoille (1433) que portà al poder el comte de Richemont i els angevins. Fou creat cavaller, conseller de Carles VII i senescal d’Anjou (1437). Col·laborà en l’obra de redreçament del regne francès; restà fidel al sobirà en la revolta de la Praguerie (1440), i fou nomenat senescal de Poitou (1441). Lluità contra els anglesos a Normandia (1440-41) i a Guiena (1442). Camarlenc del rei, esdevingué personatge preponderant en el govern. Es destacà en la reconquesta de Normandia (1449-51), d’on fou nomenat senescal (1451). Prestà suport contra la casa de York a la reina d’Anglaterra, Margarida d’Anjou. L’accés de Lluís XI al tron (1461) provocà el seu allunyament del poder i un curt empresonament. Però aconseguí de reconciliarse amb el sobirà, fou restablert com a senescal de Normandia (1463) i morí lluitant entre les forces reials contra la Ligue du Bien Public a Montlhéry.