Fill d’un obrer metal·lúrgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals (1927-30), el 1931 s’adherí al PCUS i el 1937 entrà dins el comitè regional de Dniprodzeržyns’ke. Durant la Segona Guerra Mundial ascendí a coronel (1941) i a major general (1943), i esdevingué comissari polític del IV front d’Ucraïna (1942-45). El 1950 fou nomenat primer secretari del comitè central del partit comunista de la República de Moldàvia. Membre del comitè central del PCUS (1952), en fou secretari diverses vegades (1952-53; 1956-60; 1963). Entrà al praesidium el 1957. Del 1960 al 1964 i del 1977 al 1982 fou president del praesidium del Soviet Suprem. A la caiguda de Khhruščov (1964), esdevingué primer secretari del PCUS, càrrec que el 1966 es transformà en secretari general. Nomenat mariscal de l’URSS (1976), els trets més destacats de la seva actuació política foren l’adopció d’una nova constitució de l’URSS (1977), la intervenció militar a Praga (1968), l’intervencionisme a l’Àfrica, l’enfrontament amb la Xina (1969), la política de distensió amb l’Occident (acords SALT I, 1972; SALT II, 1979), i la invasió de l’Afganistan (1979).