i Bríndisi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bríndisi

Nom català antic deBrandis, Nom llatí deBrundisium (la)
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
Població: 
94.029 h
[1999]

És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques (petroquímica) i aeronàutica. Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental. Hi ha aeroport internacional. Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi (aixecada el 1192 pel rei normand Tancred), el castell (del s XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V), les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro (romànica del s XI, de planta circular), Santa Maria de Casale (d’estil romanicogòtic del s XIV) i de Santa Teresa (barroca), i la catedral (edificada al s XIII i refeta el 1799). Sobresurt també el museu arqueològic. Primitivament habitada pels grecs (Βρεντέσιον), Bríndisi ( Brundisium ) fou conquerida pels romans (266 aC) i convertida en un centre comercial en contacte amb el món oriental i punt terminal de la via Àpia (es conserva una de les dues columnes romanes que ho assenyalaven). Durant l’alta edat mitjana perdé molta importància a causa de les invasions fins a la conquesta normanda (1071). Fou incorporada al regne de Nàpols, i sofrí les vicissituds de les guerres entre els Anjou i la corona catalanoaragonesa. El 1456 un terratrèmol la destruí quasi completament. Els Borbó l’afavoriren econòmicament, en especial després de les guerres napoleòniques. Durant les dues guerres mundials fou una important base d’operacions a l’Adriàtica.

Llegir més...