S’estén a la vora dreta del Rin (una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia) i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra. Hom hi distingeix dues àrees: la plana del Rin, d’economia agrícola (cereals, vinya), i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1.493 m al Feldberg. La capital és Friburg de Brisgòvia. Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans; al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia
, del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden. Els ducs d’Àustria adquiriren el landgraviat a la part sud de Brisgòvia. El 1469 fou pignorat als ducs de Borgonya, però el 1474 una revolta de la noblesa i els ciutadans posà fi al seu domini, que tornà a Àustria. El 1801 fou atribuït al duc de Mòdena, però el 1805 fou repartit entre Baden i Württemberg, el qual cedí la seva part a Baden el 1810. El congrés de Viena atribuí el sector al sud del Rin, amb Rheinfelden, al cantó suís d’Argòvia.