Estudià a Copenhaguen, on fou professor de llengües romàniques des del 1918. De primer escriví sobre substrat i manlleu en les llengües romàniques i germàniques i sobre toponímia danesa. A partir d'Ordklasserne (‘Classes de mots’, 1928), es consagrà a la teoria lingüística general, amb una tendència a l’abstracció i al formalisme, que a vegades el posa més a prop de la filosofia que de la lingüística estricta.