El seu punt de partida fou la doctrina del sentit comú dels filòsofs escocesos, de la qual s’apartà després en molts punts i s’acostà a l’empirisme de Hume, que intentà de fonamentar per mitjà d’una anàlisi dels processos psicològics i psicofisiològics. Les seves obres principals són Observations on the Nature and Tendency of the Doctrine of Mr. Hume (1804) i Lectures on the Philosophy of the Human Mind (1822).