A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera. De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola. El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile. Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago (1942), el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos (GEP) i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat. Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència.
En la seva obra poden distingir-se diverses etapes. A la primera (1960-73), marcada per la monumentalitat del romànic i l’obra d’Antoni Tàpies, segueix una evolució en sentit invers tendent a la difuminació i la fragmentació de les figures i la incorporació de materials externs al·lusius a la situació política de Xile (1973-88), que des d’aleshores pren cada cop més protagonisme.
Cofundadora i professora de l’Escola d’Art de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1964-68), té obra als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Rio de Janeiro, Concepción, al Metropolitan de Nova York, al Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona. Es poden esmentar també els gravats comentats per Pablo Neruda Diez odas para diez grabados de Roser Bru i els murals per a l’escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l’edifici Unctad de Santiago.
Ha rebut, entre altres distincions, l’Encomienda de l’orde d’Isabel la Catòlica de l’Estat espanyol (1995), l’orde del Mérito Artístico y Cultural Pablo Neruda (2005), el Premio Nacional d’arts plàstiques de Xile (2015), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts de l’Estat espanyol (2018) i la Creu de Sant Jordi (2020).