Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'instal·là un de propi (1885), Le Mirliton. Publicà els diaris Le Mirliton (1885-94) i La Lanterne de Bruant (1897-99). Tenia la veu metàl·lica i molt forta. Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novel·les Les bas-fonds de Paris (1897) i Les amours de la Pouliche (1911). També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle (1901).