En 1539-89 fou mestre de capella de la catedral d’Urgell, llevat un període d’absència (1543-45) i l’època que ocupà el mateix càrrec a Santa Maria del Mar de Barcelona (1577-78). Publicà una col·lecció: De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a cuatro bozes... (1585). Aquesta obra, dedicada al duc de Savoia amb motiu de les seves noces amb Caterina d’Àustria, segona filla de Felip II, conté uns Goigs de Nostra Dona, variacions de 3, 4, 5 i 6 veus sobre un tema popular, i quinze madrigals, quatre dels quals amb texts catalans, dos dels quals són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc: el XIII (Fantasiant, amor a mi descobre), que té com a tercera part la tornada Llir entre cards, i el XV (primera part, Ma voluntat ab la rahó s’envolpa, i segona part, Plena de seny). La missa de difunts a quatre veus, de la catedral d’Urgell, és l’única obra catalana d’aquest gènere del segle XVI d’autor conegut. Hi utilitza una escriptura contrapuntística rigorosa i al mateix temps emotiva. La seva llibertat d’estil el vincula més als músics renaixentistes francesos que no pas a Palestrina i a l’escola romana.