Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts. Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil. A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana. A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi. Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística; feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà. Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm (1966) i a Ascona (Suïssa, 1967) amb treballs publicats i glossats per destacades autoritats en revistes europees. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1966), acadèmic corresponent de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando (1978) i membre d’honor del Designer Bookbinders de Londres (1937). Publicà Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación (1945), La encuadernación en París en las avanzadas del arte moderno (1954) i El arte en el libro y en la encuadernación (1977). Seguí l’ofici al taller familiar el seu fill Santiago.