Professor a Göttingen (1868) i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire (1870-79), fou nomenat bei i després paixà pel kediv. Fundà (1863) la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques. La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics (Grammaire démotique, 1855; Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82) i geogràfics (Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler, 1857-60; Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte, 1879).