i Jordi Bruguera i Talleda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Bruguera i Talleda

Jordi Bruguera i Talleda

lingüística ling
Lingüista.
Barcelona, 18 de setembre de 1926 — Barcelona, 21 de juny de 2010

Monjo de Montserrat (1944) i prevere (1952), se secularitzà el 1986. Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona el 1973. Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia (1954-61) i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat (1957-70), dins la qual traduí diversos llibres bíblics. Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials des del 1976 fins al 1995, i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1984-85), fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana (1986-2003). Fou membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura catalanes (AILLC) i de la Société de Linguistique Romane.

És autor dels diccionaris Diccionari ortogràfic i de pronúncia (1990), Diccionari de dubtes i dificultats del català (2000), Diccionari etimològic (1996), Diccionari de la formació de mots (2006), a més de diversos treballs sobre història de la llengua i lexicologia, entre els quals: Història del lèxic català (1985), Homilies d’Organyà. Introducció i versió adaptada al català modern i glossari, amb l’edició crítica de Joan Coromines (1989), la tesi doctoral Llibre dels fets del rei En Jaume. Estudi filològic i lingüístic i vocabulari integral; text i glossari (2 volums, 1991), i Introducció a l’etimologia (2008). Col·laborà també a l’edició crítica de la Biblia catalana medieval i el 2008 hom publicà una versió del Llibre dels Fets de Jaume I adaptada per ell al català modern. Fora de l’àmbit filològic, publicà també "Qüestions de vida cristiana". Setze anys d’una reflexió cristiana a Catalunya (1974).

Llegir més...