i Joan Brull i Vinyoles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Brull i Vinyoles

Joan Brull i Vinyoles
© Fototeca.cat / D. Campos
pintura pint
Pintor.
Barcelona, Barcelonès, 1863 — Barcelona, Barcelonès, 1912

Alumne de l’Escola de Llotja, presenta en la seva obra pictòrica un reflex fidel dels estils que se succeïren a l’últim terç del s. XIX; després d’una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba , en tingué una altra de temàtica purament realista, sota la influència del seu mestre, Simó Gómez ( Després del treball ); però el seu sentimentalisme, perceptible ja en aquestes fases de formació, prengué cos plenament gràcies al Modernisme, moviment en el qual s’integrà definitivament, amb Raphael Collin com a guia espiritual, i que abasta la seva tercera etapa, la de maduresa, a partir del 1896, any en què fou primera medalla de l’Exposició Internacional de Barcelona amb la pintura Ensomni , caracteritzada, com les altres obres seves, per la malenconia, la tendresa i la nostàlgia. Cal esmentar, també, Safo , Misticisme , Idil·li . Fou crític d’art en la revista Joventut .

Llegir més...