Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista. Destacaren Kérim (1887), Le Rêve (1891), L’attaque du moulin (1893), Messidor (1897), Lazare (1905) i Naïs Micoulin (1907). Compongué també un ballet (Les Bacchantes, 1912), una Ouverture Héroïque (1883), poemes simfònics (La belle au bois dormant, 1886), un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc. Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis (Musique de Russie et musique de France, 1903; La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré, 1921) i un llibre sobre Zola i llur amistat, titulat À l’ombre d’un gran coeur.