Professor a Zuric i Princeton (EUA) és autor d’un gran nombre d’obres, entre les quals Das Gebot und die Ordnungen (‘El manament i els preceptes’, 1932), Der Mittler (‘El mitjancer’, 1934), Der Mensch in Widerspruch (‘L’home en contradicció’, 1937) i Dogmatik (1946-60). Partidari primer de la teologia dialèctica per influència de Søren Kierkegaard i de Karl Barth, fonamentà més tard la teologia en la constitució dialogal de l’existència humana en la línia de Martin Heidegger i de Martin Buber.