La temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima. Ha publicat, entre d’altres: Huerto cerrado (1968), Un mundo para Julius (1970), La vida exagerada de Martín Romaña (1981), El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz (1985), Reo de nocturnidad (Premio Nacional de narrativa 1998), La amigdalitis de Tarzán (1999), El huerto de mi amada (premi Planeta 2002) i dos volums de memòries Permiso para vivir. Antimemorias I (1993) i Permiso para sentir. Antimemorias II (2005).