Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant. Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg. L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cel·lular. Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament tipificables, van íntimament associats als processos metabòlics.