i Budapest | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Budapest

Vista del Parlament hongarès a la riba del Danubi al seu pas per Budapest
© Fototeca.cat
Capital d’Hongria, situada a les vores del Danubi, a la sortida dels congosts entre els massissos de Pilis i Börzsöny.
Població: 
1.733.685 h
[2011]

El clima és temperat (temperatura mitjana anual, 11,8°C; pluviositat anual, 505 mm). Consta de dues parts: Buda, el nucli antic, que, situada sobre els turons de Buda i el Mont Gellért, a la vora dreta del riu, s’ha convertit, a partir del s. XVIII, en el districte on se situen les residències dels alts funcionaris, amb caràcter essencialment residencial, i Pest, que, situada en una plana al·luvial a la vora esquerra del Danubi, s’ha desenvolupat en cercles concèntrics: en el primer hi ha els districtes comercials, el segon es desenvolupà al s. XIX, i el tercer, estès fins a una àrea de parcs i jardins, comprèn els barris residencials, a banda i banda de grans avingudes radials. Ja abans de la Segona Guerra Mundial la ciutat havia experimentat un nou creixement, a causa del desenvolupament de la indústria, que provocà el naixement de districtes obrers i de barris de barraques, habitats per gent emigrada del camp. El 1950 la ciutat s’eixamplà de nou, a causa de l’annexió de set poblacions veïnes. És la principal ciutat industrial del país, amb indústria tèxtil, farmacèutica, química, de maquinària, de la fusta, paperera, d’adobs, d’arts gràfiques i de sabates, localitzada al nord de Pest i de Buda, a Köbánya, al sud de Pest i al districte industrial de Csepel. La ciutat és situada en una cruïlla de camins naturals: és comunicada per la via del Danubi amb els països de l’Europa central, amb els països de la mar Negra i amb Romania i els països balcànics. Els ferrocarrils segueixen aquestes rutes naturals, i també les carreteres. Té un aeroport intenacional a Vecsés, i hi ha 3 km d’instal·lacions portuàries al Danubi. Centre d’ensenyament superior: Eötvös Lovand Tudományegyetem (Universitat Lovand Eötvös), fundada el 1635; Semmelweis Orvostudományi Egyetem (Universitat Mèdica de Budapest), fundada el 1769; Marx Károly Közgazdaságtudományi Egyetem (Universitat de Ciències Econòmiques Karl Marx), fundada el 1948 i Kertészeti Egyetem (Universitat d’Horticultura), fundada el 1853. Entre els monuments cal destacar el que commemora el mil·lenari de l’arribada dels magiars a Hongria, obra de Schickedanz i Zala. Els edificis més remarcables són l’asil d’invàlids (1727-35), l’actual Ajuntament, d’estil barroc, obra d’A. Erhard Martinelli, i el parlament (1884-1904), neogòtic, d’Imere Steindl. Al començament del s. XX s’incorporà l’estil del Bauhaus a diverses construccions. Entre els museus destaquen el Nemzeti Múzeum (museu nacional), el Szépmüvészeti Múzeum (museu de belles arts), amb una important col·lecció del s. XIX francès, i quadres de Correggio, El Greco, Caravaggio i Goya, i el museu d’arts aplicades, amb un gran nombre de peces de ceràmica, tapissos i orfebreria. A l’emplaçament de la Buda posterior hi hagué la colònia romana anomenada Aquincum, la qual esdevingué residència del governador de la Pannònia inferior. D’altra banda, Pest era una colònia romana situada a la riba oposada del Danubi. Després de la crisi de l’Imperi Romà, ambdues ciutats, Buda i Pest, caigueren sota el poder d’Àtila (s. V) i dels magiars (s. IX), els quals hi establiren la capital. El 1241 fou assolada pels tàrtars, i posteriorment el rei Béla IV manà d’edificar una fortalesa, que fou denominada Buda. Vers el s. XV les poblacions de Buda i Pest esdevingueren importants centres comercials i culturals, però ambdues patiren la dominació otomana des del 1541 fins al 1686, any que foren conquerides per l’Imperi, durant l’ofensiva general contra els turcs. En la presa de Buda per l’exèrcit imperial, el 1686, participà un contingent de voluntaris catalans, moguts pel jubileu pleníssim concedit pel papa, que es distingiren en la lluita contra els turcs a les ordres de Guido Starhemberg. El 1693 l’emperador Leopold I obtingué dels hongaresos la renúncia del dret de rebel·lia (concedit per la Butlla d’Or del 1222) i la consegüent submissió a la casa dels Habsburg. L’antic col·legi dels jesuïtes, esdevingut universitat el 1635, fou convertit en institució secular el 1773. L’emperador Josep II (1780-90) organitzà en aquesta ciutat una de les dues cancelleries regionals de l’imperi austríac. Gradualment Buda es convertí en un centre residencial, mentre que Pest creixia com a ciutat comercial. La primera de les dues ciutats esdevingué la capital del regne d’Hongria arran del compromís a la monarquia dual del 1867, i el 1873 s’uní definitivament a Pest. El 1919 les masses revolucionàries, dirigides per Béla Kun, s’apoderaren de la ciutat, fins que foren derrotades per les tropes romaneses, les quals, amb el suport de l’aristocràcia militarista i els conservadors, l’ocuparen el 4 d’agost, i el dictador Horthy la conquerí (14 de novembre). En el transcurs de la Segona Guerra Mundial, després de la detenció de Horthy (15 d’octubre de 1944), l’exèrcit alemany ocupà Budapest, d’on fou desallotjat per l’ofensiva soviètica (13 de febrer de 1945), després d’un llarg setge. Restà sota l’administració soviètica fins al tractat de pau del 1947. Per l’octubre del 1956, a conseqüència de la crisi del règim estalinista de Rákosi, es produí una revolta general, ofegada per la intervenció de les tropes soviètiques (4 de novembre), cridades pel govern de János Kádár.

Col·laboració: 
MJO / JRTT / JLMR
Llegir més...