El clima és temperat oceànic (16,6°C de temperatura mitjana; 900-1000 mm de pluviositat anual). El nucli de la ciutat, per raó de la seva activitat portuària, és vora el port, i presenta una disposició en quadrícula, amb carrers estrets. Al voltant d’aquest nucli s’ha estès la ciutat nova, segons una disposició radial. El centre urbà és la plaça de Mayo, on hi ha la catedral, la Casa Rosada (seu de la presidència de la república) i altres edificis del govern, i la plaça del Congreso (on és situat el palau del congrés), ambdues places unides per l’avinguda de Mayo. En aquesta àrea se situen els bancs, els comerços (carrer Florida) i en general els locals destinats a l’esbarjo (carrers Corrientes i Lavalle), com també les oficines comercials i financeres, i presenta edificis alts, en contrast amb la resta de la ciutat, formada per cases baixes. Els barris de Belgrano, Palermo i Urquiza, al nord-oest de la ciutat, són residencials rics, mentre que els barris situats a l’oest i al sud-oest són obrers, densament poblats, i al sud-est se situa el sector industrial, bé que la divisió per activitats no és gaire marcada. La ciutat, que forma un districte federal, és separada dels municipis que constitueixen l’aglomeració urbana per l’avinguda del General Paz, que té un caràcter d’autopista, i pel riu Riachuelo, i és dividida en dues parts per l’eix de l’avinguda Rivadavia. El parc principal és el Palermo, sobre el Riu de la Plata, on hi ha el jardí zoològic, el jardí botànic i l’hipòdrom. La indústria (d’automòbils, tèxtil, alimentària, de la fusta, química, de sabates, arts gràfiques) és situada preferentment als barris de Boca i Barracas, al sud-est de la ciutat, prop d’un dels nuclis ferroviaris més importants, bé que actualment es van desplaçant cap al gran Buenos Aires i deixen allà els dipòsits de mercaderies. La situació favorable de Buenos Aires, a l’estuari del Plata, ha determinat la seva importància; és, a més, el punt on conflueixen els interessos de la Pampa. És un centre administratiu i d’ensenyament superior: Universidad de Buenos Aires, fundada el 1821; Universidad Católica Argentina Santa María de los Buenos Aires, fundada el 1958; Universidad Tecnológica Nacional, fundada el 1959; Universidad Argentina de la Empresa, fundada el 1962; Universidad Argentina “John F. Kennedy”, fundada el 1961; Universidad de Belgrado, fundada el 1964; Universidad de la Marina Mercante, fundada el 1974 i Universidad del Museo Social Argentino, fundada el 1912. És seu arquebisbal catòlica. És el nus principal de totes les comunicacions del país (ferrocarrils, carreteres), que segueixen la disposició radial de la ciutat. Els transports interurbans presenten la mateixa disposició i tenen pocs enllaços transversals, la qual cosa fa difícil la comunicació en aquest sentit. Buenos Aires és una ciutat portuària, i el seu moll, situat primerament a la desembocadura del Riachuelo, ha necessitat, des del 1885, diverses ampliacions (Puerto Madero [1887-98], Puerto Nuevo [1908]), i necessita contínuament treballs de dragatge, a causa de la gran aportació d’al·luvions dels rius que desemboquen a l’estuari i el ceguen, fet que és agreujat pels vents locals, com el pampero, que fa baixar el nivell de l’aigua a la costa argentina de l’estuari, i la sudestada, que arriba a provocar inundacions a Buenos Aires. Les comunicacions aèries tenen dos punts terminals: l’aeroport municipal Aeroparque, que reuneix les comunicacions amb l’interior del país, i l’aeroport Ezeiza, que reuneix les comunicacions internacionals. El 1948 les ciutats que voregen Buenos Aires, situades sobretot al llarg de les línies de ferrocarril (Avellaneda, Quilmes, Lanús, Lomas de Zamora, Almirante Brown, Esteban Echeverría, Matanza, Morón, Merlo, Tres de Febrero, General San Martín, Vicente López), foren incloses en una gran aglomeració urbana dita Gran Buenos Aires, tot conservant cadascuna les característiques pròpies; depenen administrativament de la província de Buenos Aires.
Fundada el 1536 per Pedro de Mendoza a la riba dreta del Riu de la Plata, aquest primer assentament fou abandonat l’any 1541 pels seus habitants, que es refugiaren a Asunción del Paraguai a causa dels atacs dels indígenes. Posteriorment (1580), Juan de Garay fundà de nou Buenos Aires, que, a causa de la seva situació, es desenvolupà ràpidament: el 1617 era ja cap de governació, i el 1620 seu episcopal. Durant el s XVII fou atacada diverses vegades pels anglesos i els portuguesos, especialment d’ençà que aquests darrers establiren la colònia de Sacramento (1680) a la riba esquerra del Riu de la Plata. A la segona meitat del s XVIII es desenvolupà extraordinàriament gràcies a la creació del virregnat del Riu de la Plata (1776) i a la implantació, des del 1778, de la llibertat de comerç entre Espanya i les Índies. El 1806 els britànics ocuparen la ciutat, que fou represa per una expedició organitzada a Montevideo, fet d’armes on tingué una actuació decisiva la Companyia de Minyons Catalans, voluntaris comandats per Rafael Bofarull i Joan Grau i Font. El 1807 es repetí la invasió, aquest cop des de Montevideo, conquerida el mateix any, però l’assalt fou rebutjat per la guarnició i la població armada. Entre les unitats de defensa destacà el cos de Voluntaris Urbans de Catalunya, comandats per Domènec Matheu, futur president (1811) de la junta revolucionària. La defensa de la ciutat donà lloc a la creació de cossos de milícia i a una àmplia militarització; això, unit a les noves idees de llibertat que venien de França i dels EUA, portà a la creació d’una junta (1810) que deposà el virrei espanyol, mentre la metròpoli era ocupada per les tropes napoleòniques, i permeté que el 1816 fos declarada la independència. Durant el s XIX Buenos Aires lluità per no perdre el paper hegemònic que li conferia la situació d’ésser port i duana únics de l’Argentina. L’any 1853, en ésser aprovada la constitució federal, Buenos Aires es refusà d’adherir-s’hi i actuà com a estat independent fins l’any 1860, que, arran de la batalla de Pavón, s’imposà als federals i esdevingué capital de la república. El 1880 fou segregada de la província de Buenos Aires i convertida en districte federal. L’estabilitat econòmica féu créixer la immigració estrangera des de la fi del s XIX. La gran immigració que hi hagué durant la Segona Guerra Mundial i després, ha contribuït a reforçar el domini financer i econòmic que la ciutat té sobre tot el país. La presència, des del s XIX, d’una nombrosa colònia catalana ha fet que Buenos Aires fos una de les ciutats americanes on l’activitat dels catalans fou més remarcable: el Centre Català data del 1886 i el Casal Català, del 1908. La fusió d’ambdós (1940) donà lloc al Casal de Catalunya. Aquestes entitats han editat diferents revistes, entre les quals L’Aureneta (1876-90), Resorgiment (1916-72) i Catalunya (1930-64) i, posteriorment, Anem-hi, a més d’impulsar altres activitats.