Buenos Aires

Província de l’Argentina, entre l’estuari de Riu de la Plata i el riu Colorado.

La capital és La Plata. Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla. Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est. Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota la província és drenada per nombrosos canals. El clima és temperat, amb una pluviositat anual que oscil·la al voltant dels 700 mm i que minva d’est a oest. La vegetació predominant és la pròpia de la pampa. L’economia de la província es basa principalment en l’agricultura (blat, blat de moro, lli) i en la ramaderia (bestiar boví, de llana, porcí i cavallí). La indústria (tèxtil, alimentària, siderúrgica) és situada principalment a les ciutats que formen la conurbació de Buenos Aires (General San Martín, Morón, Avellaneda). La població de la província es concentra a la regió del nord-oest, principalment al voltant de Buenos Aires; ciutats importants, a més de les que volten Buenos Aires, són La Plata, Mar del Plata i Bahía Blanca. La província és molt ben comunicada amb la resta del país per mitjà d’una xarxa de carreteres i de ferrocarrils que surten de Buenos Aires. Durant tot el període de la dominació espanyola l’àrea de la província fou virtualment inexplorada. Únicament la visitaren els caçadors en cerca de pells. Amb la fundació (1856) de la colònia agrícola de Baradero, juntament amb les d’Esperanza i Santa Fe, s’inicià l’impuls colonitzador, que augmentà sobretot amb l’anomenada “conquesta del desert” (1879-83), és a dir, l’eliminació del perill indígena, circumstància que afavorí el progrés de l’agricultura i la ramaderia. El 1880 Buenos Aires esdevingué la capital nacional, i el 1882 La Plata fou capital provincial. Molts emigrants d’Itàlia i d’Espanya arribaren a la província i contribuïren al boom econòmic. La industrialització durant la Segona Guerra Mundial beneficià molt la província.