i Bugia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bugia

Nom francès deBougie (fr), Nom oficial, transcripció francesa de l’àrab, deBéjaïa, Nom àrab deبجاية (ar), Nom transliterat de l’àrab deBiğāyah (ar), Nom transcrit de l’àrab deBijaya (ar), Nom català antic deBogia
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
Població: 
176.140 h
[2008]

És centre d’una comarca agrícola (vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres), però l’economia es basa en l’exportació de petroli (final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud). Nus de comunicacions (ferrocarril, carretera, port). Antiga ciutat romana, anomenada Saldae, i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII. Sota la dinastia hammadita (segles XI-XII) fou escollida com a capital (1091) i esdevingué una ciutat important. Els genovesos la saquejaren (1136), i els almohades l’ocuparen el 1152. Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona (el 1259 consta ja l’existència d’un cònsol de catalans i d’un alfòndec); fou tradicional l’exportació de cera, fins al punt que el seu nom esdevingué sinònim de candela (bugia). El 1240 fou incorporada a l’estat hàfsida de Tunis, de l’escissió del qual sorgí, en 1284-85, l'emirat o soldanat de Bugia. Les relacions comercials i polítiques amb els estats catalans foren molt intenses a partir d’aleshores, tant amb Mallorca (tractat del 1302) com amb Catalunya-Aragó (tractat del 1309); en aquest clima hi anà Ramon Llull (1307) a predicar i fou empresonat durant sis mesos. La momentània reunificació dels dominis hàfsides i la puixança dels merínides de Tilimsen i de Fes, que s’empararen de Bugia el 1352, desplaçaren l’interès polític català al nord d’Àfrica vers altres indrets, i la ciutat es convertí en una de les bases més importants dels corsaris barbarescs. El 1510 fou ocupada per Ferran II de Catalunya-Aragó, i, tot i que fou concedida al cardenal Cisneros, hom la considerà sempre com a possessió de la corona catalanoaragonesa. Forces mallorquines, menorquines i sardes la defensaren dels atacs musulmans el 1510, i el valencià Ramon Carròs, amb forces mallorquines, l’alliberà el 1515 dels atacs de Barba-rossa. El 1555 fou conquerida, però, pel paixà d’Algèria, que la convertí novament en un actiu centre de corsaris. El 1883 fou ocupada per les tropes franceses.

Col·laboració: 
MJO / CEA / MxC
Llegir més...