Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin. El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir (‘Nou Món’). Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre. Fins el 1929 fou director de Pravda. Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij. L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma (‘ABC del comunisme’), que és, fins a un cert punt, una glossa al programa del vuitè congrés del partit comunista rus i que causà un gran impacte popular. L’any següent aparegué Ekonomija perekhodnogo perioda (‘Economia del període de transició’), on defensà la necessitat objectiva del comunisme de guerra i formulà la diferència entre el mode de producció socialista i el mode de producció del període de transició al socialisme. L’any 1921 publicà Teorija istoričeskogo materializma (‘Teoria del materialisme històric’). Vers el 1924 aparegué un procés clar de moderació en les seves actituds, s’enfrontà amb Preobraženskij i sostingué la tesi de la necessària correspondència entre la indústria i l’agricultura, i oposà a les tesis de l’acumulació primitiva socialista la dels passos esglaonats, tot defensant les realitzacions de la NEP. L’any 1925, ja situat dins l’anomenada ala dreta del partit, escriví Imperializm i nakoplenie Kapitale (‘Imperialisme i acumulació de capital’). L’any següent fou elegit president del Kommintern, el mateix any que sortí publicada Političeskaja ekonomija rantje (‘Economia política del rendista’), principal aportació marxista a la crítica de l’escola austríaca, i d’una manera especial de l’obra de Böhm-Bawerk. Destituït del càrrec i del buró polític del partit l’any 1928, ocupà encara diversos càrrecs subalterns (com la direcció del diari “Izvestia”), fins que fou condemnat a mort en el tercer procés de Moscou (1937) i fou executat.