Professor a les universitats de Gdańsk (1933-36), Tübingen (1945-56) i Munic (1956-71), dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut (des del 1948 Max Planck Institut) del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck (1960-71). Aïllà i identificà diverses hormones sexuals (l’estrona o fol·liculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934). Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals. El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’acceptar pel govern nazi.