i Ramon Buxarrais i Ventura | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Buxarrais i Ventura

Ramon Buxarrais i Ventura
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 1929

Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d' Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta (Xile), on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta. Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals (Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia). Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular. El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de Melilla, on exerceix el ministeri sacerdotal com a prevere. Ha publicat La osadía de un hombre débil , una novel·la breu sobre la vocació d’un missioner. Presideix l’ONG INSONA (Iniciatives Socials Nador), aprovada pel Govern del Marroc, qué té com a objectiu la preparació professional de joves marroquins, especialment els que han sortit de la presó de Melilla.

Llegir més...