i George Gordon Noel Byron | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

George Gordon Noel Byron

George Gordon Noel Byron, de Richard Westall
poètica poètica
Poeta romàntic anglès, sisè baró Byron.
Londres, 22 de gener de 1788 — Mesolóngion, Grècia, 29 d’abril de 1824

Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils. El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord. Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu; portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness (‘Hores d’oci’, 1807), recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers (‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809). Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia; havent-ne tornat, compongué els dos primers cants de Childe Harold’s Pilgrimage (‘Pelegrinatge de Childe Harold’, 1812), obra autobiogràfica que el féu immediatament famós. Del 1813 al 1816 publicà, imitant Walter Scott, els poemes narratius The Giaour (‘La infidel’, 1813), The Bride of Abydos (‘La núvia d’Abidos’, 1813), The Corsair (‘El corsari’, 1814), Lara (1814) i The Siege of Corinth (‘El setge de Corint’, 1816). El caràcter exòtic de les narracions i dels herois romàntics i sinistres d’aquestes novel·les el convertiren en l’ídol dels cercles aristocràtics. El 1815 es casà amb Anne Isabella Milbanke, la qual se separà d’ell un any després, acusant-lo de crueltat i bogeria. Acusat també de mantenir relacions incestuoses amb la seva germanastra Augusta Leigh, es veié apartat dels cercles socials, i abandonà definitivament Anglaterra el 1816. Viatjà per Bèlgica, Alemanya i Suïssa, on trobà Percy Bysshe Shelley i tingué un afer amorós amb la cunyada d’aquest, Jane Clairmont. Compongué llavors el tercer cant del Childe Harold’s Pilgrimage, i l’any següent, a Florència, n'escriví el quart. En aquest període escriví també els drames Manfred (1817) i Cain (1821), on menysprea la moral, i les tragèdies Don Juan (1818) —la millor—, Marino Faliero (1820), The two Foscari (1821) i Sardanapalus (1821). El 1821 s’establí a Pisa, i fundà, amb Leigh Hunt, la revista “The Liberal” (1822-23), on publicà The Vision of Judgement (‘Visió del Judici’), sàtira contra les idees conservadores de Robert Southey. El 1822, morts Shelley i la filla tinguda amb Jane Clairmont, sofrí una forta depressió. El 1823 acceptà de participar en la lluita per la independència de Grècia, on adquirí fama d’heroi nacional. Morí al cap de poc temps, víctima de la febre reumàtica, al setge de Mesolóngion. Poeta rebel i d’una extraordinària sensibilitat, excel·lí sobretot en el vers d’intenció polèmica i contingut líric i en les obres satíriques. La seva obra, al costat de la biografia, adquirí aviat importància històrica i esdevingué el prototip de l’actitud del liberalisme i de l’individualisme romàntic a tot Europa.

Col·laboració: 
ArPa
Llegir més...