i Montserrat Caballé i Folc | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Montserrat Caballé i Folc

Música
Montserrat Caballé i Folc a Milà el 1971

música mús
Soprano lírica, cantant d’òpera i de lied.
Barcelona, 12 d’abril de 1933 — Barcelona, 6 d’octubre de 2018

Vida

Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand. Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu (1953) i la Novena Simfonia de Beethoven (1954). Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956. Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen. Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962 debutà al Liceu amb Arabella, de Richard Strauss, i continuà actuant-hi regularment al llarg de tota la seva carrera. Casada el 1964 amb el tenor Bernabé Martí, l’any següent tingué lloc la seva gran projecció internacional al Carnegie Hall de Nova York amb Lucrezia Borgia, de Gaetano Donizetti, substituïnt Marilyn Horne. El mateix 1965 debutà al Metropolitan d’aquesta ciutat i al Teatro Colón de Buenos Aires. El 1966 ho feu a París amb un recital a la Sala Pleyel, el 1969 a l’Arena de Verona amb un memorable Don Carlo i el 1970 a Milà amb la interpretació de Lucrezia Borgia, que marcà el zenit de la seva trajectòria professional. El 1972 debutà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París amb Norma, de Vincenzo Bellini, personatge considerat sovint la seva millor interpretació. 

Fou una de les millors intèrprets del gènere belcantista (Bellini, Donizetti i el primer Verdi), però el seu repertori, amplíssim, també incloïa obres barroques (Vivaldi, Händel), neoclàssiques (Cherubini) i fins i tot obres com Turandot i Tannhäuser i obres contemporànies (Cristóbal Colón, de Lleonard Balada). Seguint l’exemple de Maria Callas, contribuí a redescobrir i divulgar obres gairebé oblidades de Donizetti (Maria Stuarda, Parisina, Gemma di Vergy, Caterina Cornaro, etc.), Rossini (Elisabetta, La donna del lago, Semiramide, etc.), Bellini (Il pirata), etc. Els seus papers més reeixits han estat els de Lucrezia Borgia, Norma, Maria Stuarda, Salome o l’Elisabetta de Don Carlo, entre d’altres. És considerada una de les millors cantants d’òpera dels segles XX i XXI, i hom la situa a l’altura de Maria Callas, Joan Sutherland o Renata Tebaldi.

La seva veu, dúctil, melodiosa i d’una gran bellesa, fou emesa sempre amb segura tècnica (extraordinari filato), afinació impecable i poderós fiato. Gairebé tot el seu repertori fou enregistrat en disc. La seva activitat artística continuà amb recitals, i des dels anys noranta feu incursions en la música pop al costat de músics com Freddie Mercury, amb el qual actuà el 1988 amb motiu de la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992 (actuació en la qual la interpretació del tema Barcelona aconseguí una gran popularitat) i enregistrà dos discs. També, en el mateix gènere, publicà Friends for Life (1997), col·lecció de duets amb diversos cantants i, en un format de popularització del bel canto, l’any 2000 enregistrà Roses from 2000.

Entre altres distincions, fou guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1982), els premis Príncipe de Asturias de les arts (1991) i Nacional de Cultura (2003), la Medalla d’Or de la música concedida per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música espanyola, la Medalla d’Or del Conservatori Superior de Música del Liceu (2004), la Medalla d’Or del Cercle del Liceu (2010) i la Medalla d’Honor del Festival Castell de Peralada (2011). El 2005 fou distingida pel govern francès amb l’orde de la Legió d’Honor i el 2009 el govern italià li concedí l’orde de la Gran Creu per la seva tasca humanitària. Rebé també el doctorat honoris causa per diverses universitats, entre d’altres la Universitat Politècnica de València (1999) i la Mendelejev de Moscou (2000).

L’any 1999 se celebrà la primera edició del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé a Sant Julià de Lòria, Andorra, que fundà el 1997 la soprano juntament amb la Fundació Julià Reig i el comú de l’esmentada localitat. L’any 2012 el Gran Teatre del Liceu li reté homenatge amb motiu del 50è aniversari del seu debut en aquell escenari. 

Bibliografia

  1. Colomer, C.: Montserrat Caballé ou l’anti diva, Société de Musique du Languedoc, Béziers 1988
  2. Pullen R. i Jay-Taylor, S.: Montserrat Caballé. Casta diva, Plaza i Janés, Barcelona 1995
  3. Ruiz de Morales, José Miguel: La cantante Montserrat Caballé condecorada con el Lazo de Dama de Isabel la Católica. Gran Teatro del Liceo, Barcelona, 13 de enero de 1966, Gráf. Reunidas, Madrid 1966
  4. Alcalde, Carmen: Montserrat Caballé, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1990
  5. Pullen, Robert; Jay-Taylor, Stephen: Montserrat Caballé, casta diva, Plaza & Janés Editores, Barcelona 1995
  6. Montserrat Caballé: 40 anys al Liceu, Gran Teatre del Liceu, Barcelona 2001
  7. Perelló i Gilberga, Jordi; Caballé i Folc, Montserrat; Guitart, Enric: Canto-dicción: foniatría estética, Editorial Científico-Médica, Barcelona 1982
Col·laboració: 
JGiR
Data de revisió: 
2019-04-25
Llegir més...