Amb les seves novel·les inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista. Produí novel·les de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora.
La millor de les seves obres fou La gaviota (1849), que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer terme, fracassada. D’altres novel·les són Clemencia (1852), en part autobiogràfica, i La família Alvareda (1856). És autora també de reculls de narracions curtes, contes, quadres de costums, etc.